Algars és un despoblat que forma part actualment del municipi de Batea (Tarragona). Se situa a la dreta del riu Algars i damunt mateix s'hi troba l’església de Sant Joan. En 1153, Algars i Batea, després de ser recuperadas als àrabs, són donades per Ramón Berenguer IV als templers de Miravet. Una mica més tard, en el 1181, Alfonso II atorga una carta de poblamient per a nous habitants procedents de Saragossa. L'any 1205 els templers recuperen el domini d'aquestes poblacions i donen una nova carta de poblament a 60 nous pobladors. En 1317, els hospitalers van heretar els privilegis dels templers. Algars formava part, juntament amb Batea i Pinyeres, de la Castellania d'Amposta. En 1358 hi havia 22 focs i a conseqüència de les epidèmies de 1378 es van reduir a 13. Entre el segle XVIII i el XIX es va produir a Algars un progressiu abandó del nucli a favor de Batea, fins que va quedar deshabitat. Tingué terme propi fins el 1841, que fou agregat a Batea (veg. GEC, s.v. Castell d'Algars).

El riu Algars és un afluent del Matarranya. Neix en els coneguts Ports de Beseit, entre els termes municipals de Beseit (Terol) i Arnes (Tarragona), en un indret on confueixen diversos barrancs. Té un règim torrencial i prop d'Arnes presenta molta erosió. A més, des d'Arenys de Lledó fins a la desembocadura en el Matarranya, prop de Nonasp, marca la frontera entre Aragó i Catalunya, tal i com fou establerta en època de Petronila i Ramon Berenguer IV, a mitjans del sigle XII, encara que sempre hi va haver conflictes al voltant dels límits entre els bisbats de Saragossa i Tortosa, resolts després de la concòrdia entre tots dos de 1210 (GEC, s.v. riu d’Algars).