Torrefeta
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimu
Resume xeneral
El nom és compost de dos elements d'origen llatí: torre (del llatí TŬRRE) i feta (del llatí FRĀCTA) en el sentit de 'torre trencada o fendida'. Per etimologia popular, el participi freta es va confondre amb el participi feta del verb fer donant-li al topònim el sentit de 'torre feta, construïda'.
Aspectos xeográficos, históricos, administrativos
El lloc fou conquerit a començament del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs durant l'expansió del comtat d'Urgell cap a Guissona i la zona dels voltants. El 1031 ja pertanyia al bisbat d'Urgell, que mantingué la jurisdicció fins a la fi de l'Àntic Règim. Probablement, el lloc es degué construir poc després de la conquesta aprofitant l’antiga torre que ja hi havia i que devia estar trencada. Des del 1972 forma part del municipi anomenat Torrefeta i Florejacs (a la Segarra). En relació amb el nom existeix la dita "Més val torre feta que castell serà" en què es juga amb els topònims Torrefeta i Castellserà.
Documentación histórica
Vieya y medieval
- "in te. de Gissona, in l. q. d. Turre Facta, afr. Concabela, Grazà, Basella" 1032 ;
- "Figerola, Sadaonis, Turris Fractae, Turris Rubee" 1040;
- "Turre fracta" 1064;
- "Ture Fracta" 1073;
- "Turre Fratta" 1083;
- "turris Fracta" 1076;
- "quadra de Turrefretta" 1083;
- "Turris Fracta" 1084;
- "Turre fracta" 1099;
- "Torre freita" 1106;
- "Torrafreita" 1179;
- "Torra Feyta" 1359.
(Documentació extreta de OnCat IV, 279a50).
Moderna
- "Torrafeta" 1845 (DicMadoz).
Paisax toponímicu de la rodiada
Torrefeta es troba en una zona plena de torres de defensa, castells i de construccions anomenades guàrdies com:
- Tarroja de Segarra, torre de la Morana (Torrefeta i Florejacs).
- Castellmeià (Torrefeta i Florejacs), Castellnou d'Oluges (Cervera), castell del Llor (Torrefeta i Florejacs), Castellfollit de Riubregós, etc.
- Guàrda-si-venes (Guissona).
Cognaos y topónimos rellacionaos
A tot el domini lingüístic del català existeixen topònims compostos amb torre:
Catalunya
- La Torre de Fontaubella (el Priorat), la Torre de Cabdella (el Pallars Jussà).
- Torres de Segre (el Segrià).
- Torrelameu (la Noguera), Torregrossa (el Pla d'Urgell), Torre-serona (el Segrià).
- Torrelles de Foix (al Penedès).
Catalunya del Nord
- La Tor de Querol.
País Valencià
- Cinctorres (els Ports), la Torre d'en Besora (l'Alt Maestrat), la Torre d'en Doménec (la Plana Alta), la Torre de les Maçanes (l'Alacantí).
- Torres Torres (Camp de Morvedre).
- Torrebaixa (Racó d'Ademús), Torreblanca (la Plana Alta), Torrevella (Baix Segura), Torre-xiva (Alt Millars).
- Torrella (la Costera).
Andorra
- la Torre (Canillo).
en Toponimia de l'Arc Mediterrani (PID2020-114216RB-C65), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ http://toponhisp.org
