Skip to main content
Itzuli ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Ikertzaileentzako sarrera
esglcaeupt-ptastan

Sagarras Altas

Sagarras Altas

Tipologia edo geografia karakterizazioa

Localitat
Idioma del topónimo
Catalán

Etimoa

SAGAR
Vasco
Landare izena
ALTA, ALTU
Latino
Mendi izenak

Ámbito semántico

Landare izena

Laburpen orokorra

Sagarras és un plural que s'explica per la presència de dos nuclis de població amb el mateix nom molt propers l'un de l'altre: Sagarras Altas (de Lasquarri, però enclavat dins el terme de Tolba) i Sagarras Baixas (de Tolba); el primer es troba un quilòmetre i mig més amunt, pel mateix camí. S'explica a partir del basc sagar 'poma, pomera', possiblement afegint-hi l'article enclític -a: sagar-a 'la pomera'. De fet, a l'entrada del poble podem constatar la presència de diverses pomeres silvestres.

Geografi, historia, administrazio alderdiak

Documentat com a almúnia des del segle XI (1080), el trobem com a entitat independent des del 1385 fins al 1845, quan passà a dependre del municipi de Lasquarri, tot i trobar-se enclavat, amb un petit terme en forma romboïdal (aproximadament un quilòmetre quadrat), dins del de Tolba.

Leku izen honentzako informazio berezkoa

Ja Coromines (OnCat, s.v. Segarra, esp. VII 76b42-51) va estudiar aquest nom atribuint-li el mateix origen que a la comarca lleidatana de La Segarra: del basc sagar 'poma, pomera' (amb article: sagarra), del que diu que ja era ibèric. En efecte, a l'onomàstica ibèrica tenim l'element sakar amb valor antroponímic (com a cognom); cf. el banc de dades Hesperia (Hesperia, secció Onomàstica, s.v. sakar), on trobem una desena de mostres de cognoms que contenen aquest formant inicial, en un cas amb la -a (sakaradinde/sakaratinte, a Caudete de las Fuentes [València]; LexInsIb1976-89, pp. 109-110, on J. Velaza assenyala que atin és un altre formant antroponímic i explica el final -te/-de com a marca de datiu). Coromines parla d'una "triple variant" Sigarra/Sagarra/Segarra perquè aporta la Sigarra (ciutat dels ilercaons) de la Geografia de Ptolomeu (Ptolomeo_Geogr, II, 64, p. 95) i el testimoni epigràfic ibero-romà "quatorvir municipii Sigarrensis" (CIL II, 4479; del segle I), al que podem afegir un altre de temps de Maximià (286-305) on diu "ordo Segarrensis" (TopComPonent, fitxa "Segarra").

Pel que fa al segon element, Altas, de caràcter adjectival, és d'època moderna, ja que durant l'edat mitjana el que trobem és el complement adverbial d'Amunt, al 1385 i al 1495), que té el mateix sentit, al temps que la funció distintiva respecte de la localitat de Sagarra Baixa.

Dokumentazio historikoa

Antzinatekoa eta Erdi Arokoa

·"in Sagassa uel in Benabar uel in terminis eorum" 1048-1052 (CDSVictorián, 44, doc. 25; com a Sagarra al ms. C; doc. considerat fals per Viruete: CDRamiroI, 403-405, doc. 70).

·"domno Petro rege almuniam de Sagarra" 1080 (CDACLleida, 804, doc. 75).

·"Segarra" 1094-1104 (CDPIAr, 426, doc. 165).

·"Sancta Maria de Tolva [ms. B: Tolba], in illam almuniam de Saharr<a> que est in termino de Falces" 1100 (CDACLleida, 964, doc. 159; copiat com a Sagarra al cartulari de Roda, cap a principis del segle XIII).

·"Signum Petri Sagarre" 1161 (CDACLleida_2, 608, doc. 424; al ms. C diu Sagarrensis).

·"Petri de Sagarra" 1168 (CDACLleida_2, 707, doc. 477).

·"inter terminum de Tornuda et Sagarra" 1222 (Grau_2010, 559, doc. 393).

·"Segarra d'Amunt" 1385 (FMR, 63).

·"Saguara Damunt" 1495 (Serrano_fogaje_II, 376).

Garaikidea

·"Sagarras Altas" 1845 (DicMadoz, s.v. Sagarras Altas).

Hurbileko leku izenak

A la mateixa província d'Osca trobem la localitat de Pomar (partit judicial de Sariñena), al que podem afegir, a la província de Saragossa, Pomer (partit judicial de Calatayud) i en territori catalanòfon trobem, per exemple, La Maçana (Andorra, però també a la Fontllonga [Noguera, agregat de Camarasa], un despoblat a Coll de Nargó [Alt Urgell]...), i també tenim els derivats Maçaners (Saldes, al Berguedà), La Maçanera (Castelló de Farfanya), i els col·lectius Maçanet (a La Selva); cf. OnCat, s.v. Maçana, Maçanes, Maçanet.

kognatuak eta erlazionatutako leku izenak

A banda de la immediata Sagarras Baixas (Tolba), cal remarcar que les tres cases que es trobem al nord de Sagarras Baixas, conegudes ara com l'Aldea, a la documentació cadastral reben el nom de Sagarra, i molt prop hi ha una partida coneguda com a Sairona que trobem documentada com a Sagrona, que sembla diminutiu de Sagarra amb el sufix -ona (*Sagarrona > *Sagarona > Sagrona > Sairona). A Lleida hi ha la comarca de la Segarra, que pot ser la base de molts altres que porta l'OnCat s.v. Segarra: el Riu Segarra (desemboca a Alcalà de Xivert), la Serra de Segàrria (Pego), Pla de Segarra (Benigànim), Fonteta de Sigarra (Canet lo Roig), Podio de Segarra (top. documental de Sant Vicenç de Calders).... També hi ha una Segarra a Burgos (Condado de Treviño).

Carlos Ángel Rizos Jiménez:  "Sagarras Altas", 

en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/

[consultado en 11-11-2025].
Data: 11/11/2025
8118
no-portugues

Coordenadas: 0.525075 42.139628

Las coordenadas en el estado español proceden del IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripción fonética
sa'γaras 'altas
Probintzia
Huesca
Bizilagunak
1 (2024)

Herritarren izena eta talde izengoitiak

Herritarren izena(k)

sagarrenca, sagarrenc

Sasigentilizioak
Daturik ez

Leku izenak sortutako jende izenak

Abizena
Sagarra
1321 ocurrencias
Iturria: INE

El cognom Sagarra també podria estar més aviat vinculat a la comarca catalana de la Segarra, per confusió entre la e i la a en posició àtona (pretònica en aquest cas), especialment en territoris de neutralització d'ambós fonemes, com és propi del català oriental. Tot i així, la major densitat que té a la província d'Osca fa pensar que potser en aquest territori està vinculat a les dos localitats aragoneses conegudes com a Sagarras (molt properes l'una de l'altra: Sagarras Baixas i Sagarras Altas (abans Sagarras d'Amunt).

Sagarra
Sagarra
Abizena
Segarra
14143 ocurrencias
Iturria: INE

La forma Segarra és dominant al llevant peninsular, especialment al territoris catalanòfons o hi ha distinció entre e i a (varietat occidental), i segurament s'ha de vincular a la comarca lleidatana de la Segarra.

Segarra
Segarra
Abizena
Cegarra
2943 ocurrencias
Iturria: INE

La presència de la forma Cegarra al sud peninsular (especialment a Múrcia) es pot connectar amb una analogia amb el castellà cigarra, referent a l'insecte.

Cegarra
Cegarra
Izena
Ez du jende izenik sortu

Bibliografia berezia

Bibliografiarik ez dago

Sinadurak

Erredakzioa: Carlos Ángel Rizos Jiménez

Sagarras Altas amb l'església de Santa Llúcia i l'única casa que queda, Ca de Camarasa (foto de Carlos Rizos).

Sagarras Altas amb l'església de Santa Llúcia i l'única casa que queda, Ca de Camarasa (foto de Carlos Rizos).

Pilaret de Sant Pere Màrtir, uns metres abans d'arribar al nucli de Sagarras Altas (foto de Carlos Rizos).

Pilaret de Sant Pere Màrtir, uns metres abans d'arribar al nucli de Sagarras Altas (foto de Carlos Rizos).

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

MCIN/AEI/10.23039/501100011033k finantzatu du Toponomasticon Hispaniae I+D+I proiektua. Aplikazio honek Galiziako Xuntak ikerketa guneen finkapenerako eta egituraketarako ematen dituen laguntzetako bat izan zuen.

Menú del pie

  • Pribatutasun politikak
  • Cookies politikak
  • Harremanetarako
-
-
-
-