Sagarras Altas
Tipoloxía ou caracterización xeográfica
Étimo, evolución, motivación
Ámbito semántico
Resumen general
Sagarras és un plural que s'explica per la presència de dos nuclis de població amb el mateix nom molt propers l'un de l'altre: Sagarras Altas (de Lasquarri, però enclavat dins el terme de Tolba) i Sagarras Baixas (de Tolba); el primer es troba un quilòmetre i mig més amunt, pel mateix camí. S'explica a partir del basc sagar 'poma, pomera', possiblement afegint-hi l'article enclític -a: sagar-a 'la pomera'. De fet, a l'entrada del poble podem constatar la presència de diverses pomeres silvestres.
Aspectos históricos e administrativos
Documentat com a almúnia des del segle XI (1080), el trobem com a entitat independent des del 1385 fins al 1845, quan passà a dependre del municipi de Lasquarri, tot i trobar-se enclavat, amb un petit terme en forma romboïdal (aproximadament un quilòmetre quadrat), dins del de Tolba.
Información específica de étimo para este topónimo
Ja Coromines (OnCat, s.v. Segarra, esp. VII 76b42-51) va estudiar aquest nom atribuint-li el mateix origen que a la comarca lleidatana de La Segarra: del basc sagar 'poma, pomera' (amb article: sagarra), del que diu que ja era ibèric. En efecte, a l'onomàstica ibèrica tenim l'element sakar amb valor antroponímic (com a cognom); cf. el banc de dades Hesperia (Hesperia, secció Onomàstica, s.v. sakar), on trobem una desena de mostres de cognoms que contenen aquest formant inicial, en un cas amb la -a (sakaradinde/sakaratinte, a Caudete de las Fuentes [València]; LexInsIb1976-89, pp. 109-110, on J. Velaza assenyala que atin és un altre formant antroponímic i explica el final -te/-de com a marca de datiu). Coromines parla d'una "triple variant" Sigarra/Sagarra/Segarra perquè aporta la Sigarra (ciutat dels ilercaons) de la Geografia de Ptolomeu (Ptolomeo_Geogr, II, 64, p. 95) i el testimoni epigràfic ibero-romà "quatorvir municipii Sigarrensis" (CIL II, 4479; del segle I), al que podem afegir un altre de temps de Maximià (286-305) on diu "ordo Segarrensis" (TopComPonent, fitxa "Segarra").
Pel que fa al segon element, Altas, de caràcter adjectival, és d'època moderna, ja que durant l'edat mitjana el que trobem és el complement adverbial d'Amunt, al 1385 i al 1495), que té el mateix sentit, al temps que la funció distintiva respecte de la localitat de Sagarra Baixa.
Documentación histórica
Antigua y medieval
·"in Sagassa uel in Benabar uel in terminis eorum" 1048-1052 (CDSVictorián, 44, doc. 25; com a Sagarra al ms. C; doc. considerat fals per Viruete: CDRamiroI, 403-405, doc. 70).
·"domno Petro rege almuniam de Sagarra" 1080 (CDACLleida, 804, doc. 75).
·"Segarra" 1094-1104 (CDPIAr, 426, doc. 165).
·"Sancta Maria de Tolva [ms. B: Tolba], in illam almuniam de Saharr<a> que est in termino de Falces" 1100 (CDACLleida, 964, doc. 159; copiat com a Sagarra al cartulari de Roda, cap a principis del segle XIII).
·"Signum Petri Sagarre" 1161 (CDACLleida_2, 608, doc. 424; al ms. C diu Sagarrensis).
·"Petri de Sagarra" 1168 (CDACLleida_2, 707, doc. 477).
·"inter terminum de Tornuda et Sagarra" 1222 (Grau_2010, 559, doc. 393).
·"Segarra d'Amunt" 1385 (FMR, 63).
·"Saguara Damunt" 1495 (Serrano_fogaje_II, 376).
Moderna
·"Sagarras Altas" 1845 (DicMadoz, s.v. Sagarras Altas).
Paisaje toponímico próximo
A la mateixa província d'Osca trobem la localitat de Pomar (partit judicial de Sariñena), al que podem afegir, a la província de Saragossa, Pomer (partit judicial de Calatayud) i en territori catalanòfon trobem, per exemple, La Maçana (Andorra, però també a la Fontllonga [Noguera, agregat de Camarasa], un despoblat a Coll de Nargó [Alt Urgell]...), i també tenim els derivats Maçaners (Saldes, al Berguedà), La Maçanera (Castelló de Farfanya), i els col·lectius Maçanet (a La Selva); cf. OnCat, s.v. Maçana, Maçanes, Maçanet.
Cognados
A banda de la immediata Sagarras Baixas (Tolba), cal remarcar que les tres cases que es trobem al nord de Sagarras Baixas, conegudes ara com l'Aldea, a la documentació cadastral reben el nom de Sagarra, i molt prop hi ha una partida coneguda com a Sairona que trobem documentada com a Sagrona, que sembla diminutiu de Sagarra amb el sufix -ona (*Sagarrona > *Sagarona > Sagrona > Sairona). A Lleida hi ha la comarca de la Segarra, que pot ser la base de molts altres que porta l'OnCat s.v. Segarra: el Riu Segarra (desemboca a Alcalà de Xivert), la Serra de Segàrria (Pego), Pla de Segarra (Benigànim), Fonteta de Sigarra (Canet lo Roig), Podio de Segarra (top. documental de Sant Vicenç de Calders).... També hi ha una Segarra a Burgos (Condado de Treviño).
en Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja (PID2020-114216RB-C63), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. https://toponhisp.org/