Vés al contingut
Volver a ToponHisp
  • Consulta del diccionario
  • Resultados del proyecto
  • Bibliografía
  • Fuentes
  • Acceso investigadores
esglcaeupt-ptast

Askartza

Askartza

Tipoloxia o caracterització xeogràfica

Localidad
Idioma del topònim
Vasco

Étimo

AZKAR, ASKAR
Vasco
Fitonímia

Ámbito semántico

Hàbitat humà » Población
Fitonímia

Resum general

La base es askar (azkar, eskar) 'arce', nombre de un árbol (Acer campestre) al que también se le llama astigar (véase la entrada Astigarraga), y el sufijo locativo-abundancial -tza. La acepción original habrá sido 'sitio de arces', 'lugar donde abunda el arce'.

Información específica de étimo para este topónimo

Es un topónimo transparente, compuesto del dendrónimo askar, azkar 'arce' y el sufijo locativo-abundancial -tza; se puede traducir, así pues, por 'sitio de arces', 'arcedo'. Aparentemente, el dendrónimo tuvo una variante con e- que también aparece en el nombre común todavía vivo en Álava, ascarrio o escarrio, e igualmente en su sinónimo astigar, en hablas navarras («estigarrón, malo pa[ra] leña y peor pa[ra] carbón»), así como en topónimos que tenían en principio a- y ahora a-, e-: cfr. Aristuziaga > Astuziaga, Estuziaga (Ujué / Uxue, N), derivado de haritz 'roble' y, más cerca, Estabide en Alda (A) (González Salazar, 1986: 33), Astabidea '(el) camino de burros' en 1766 en la misma localidad (López de Guereñu, 1989: 85). Puede que en ocasiones se trate de una simple disimilación de vocales.

El punto más «conflictivo», digamos, del topónimo Askartza y de otro sinfín de nombres de lugar que llevan el sufijo abundancial -tza (que puede ser también meramente locativo: Beintza, Gaintza...) es el origen del mismo, y también su relación con la «variante oriental» -tze (Mitxelena, FHV, 111, 500), entre otros temas.

Para Manterola (2006: 674, 2008: 373-376, 2009: 238 y ss., 2015: 184 y ss.), vistas las formas de la Reja de 1025 en -zaha (Artazaha, Hascarzaha, Hillarrazaha...), estamos ante un sufijo compuesto de -tza + *ha artículo, procedente este último del demostrativo de tercera persona *ha (en los dialectos occidentales todavía a), si bien lo habitual es hura, más moderno que dicho *-ha según Manterola. Además, que la forma original fuera -tzaha va en contra de la estructura de la raíz que Lakarra ha propuesto para el protovasco, al menos si se quiere entender como una forma simple (Lakarra, 2006: 605, nota 111; Manterola, 2015: 193). Nosotros mismo hemos abogado por una forma antigua -tzaha no definida del sufijo -tza (Salaberri, 2018: 340-241).

Documentació històrica

Antiga i medieval

Hascarzaha (1025, Reja; García Andreva, 2010: 975 )

Escarça (1257, Rodríguez, 1989: 220)

Ascarç (1331, Martínez Díez, II, 1974: 211)

Ascarça (1351, González Mínguez, 1994: 35)

Ascarça (1483, Ciérbide, 2000: 431)

Ascarza (1497, Pozuelo, 2013: 203)

Moderna

«...que presentaban por testigos a todos los vezinos de los dichos logares de Arcaya e Ylarraça e Arcaute e Helorriaga e Ascarça» (1506, Ramos, 1999: 36)

«...el qual mira por vaxo de la dicha hermita al dicho hexido, cara azia Ascarça, e pusieron otro mojon en la linde de cabo el dicho hexido azia la dicha Ascarça» (1506, Ramos, 1999: 47)

«...los dichos mojones, asi azia Escarça como azia el dicho monte» (1506, Ramos, 1999: 50)

«...syendo en el dicho termino de Ascarça, termino que llaman Osalarrin» (1506, Ramos, 1999: 67)

«...pegado al monte Basochipy, monte de Arcaya azia Ascarça» (1506, Ramos, 1999: 69)

Ascarça (1551, Díaz Bodegas, 1998: 332)

Ascarçarabidea (Arkauti / Arcaute, 1600; Martínez de Madina, 2015: 174)

Ascarça videa 'el camino de Askartza' (Arkaia, 1609; Martínez de Madina, 2015: 48)

Escarçabidea (Arkaia, 1620; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarcaravidea 'el camino a Askartza' (Arkaia, 1620; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarçarabidea (Otazu, 1620; Martínez de Madina, 2015: 619)

Escarzarauidea (Arkaia, 1630; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarzabidea (Arkaia, 1655; López de Guereñu, 1989: 82)

Ascarzarabidea (1660, Otazu; Aberasturi, 1707; López de Guereñu, 1989: 82)

Ascarçavidea (Arkaia, 1647; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarçaravidea (Arkaia, 1670; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarzara videa (Arkaia, 1700; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarza (1724, López de Guereñu, 1989: 620)

Asarza (sic) (s. XVIII, Gamiz; Goikoetxea, 1982: 32)

Ascarzarabidea (Arkauti / Arcaute, 1803; Martínez de Madina, 2015: 174)

Camino de Ascarza (Arkaia, 1826; Martínez de Madina, 2015: 47)

Ascarzavidea (Arkauti / Arcaute, 1854; Martínez de Madina, 2015: 174)

Ascarzarabide (Arkaia, 1921; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarzaravide (Otazu, 1928; Martínez de Madina, 2015: 619)

Ascarzavide (Arkaia, 1940; Martínez de Madina, 2015: 48)

Ascarzarabide (Aberasturi, González Salazar, 1988: 95)

Cognats i topònims relacionats

Askartza, localidad de Treviño / Trebiñu

Askarraga, barrio de Donamaria (N)

Son muy numerosos los microtopónimos con askar en la zona de Vitoria-Gasteiz:

Askarraga, Askarragabidea, Askarreta (Armentia) (Martínez de Madina y Knörr, 2009)

Askarbea, Askarra, Askarreko soloa (Erretana / Retana), Askarra, Askarrabarrena, Askarragana (Miñao) (Martínez de Madina, 2010)

Askarra (Aztegieta, Crispijana / Krispiña, Estarrona / Eztarroa, Otatza), Askarraga (Crispijana / Krispiña, Subijana / Subilla, Zuazo / Zuhatzu), Askarreta (Subijana / Subilla), Askartxo (Zuazo / Zuhatzu), Askartza (Margarita), Askartzarana (Zumeltzu) (Martínez de Madina, 2013), etc.

Patxi Xabier Salaberri Zaratiegi:  "Askartza", 

en Toponimia del País Vasco y Navarra (PID2020-114216RB-C64), proyecto integrado en el Toponomasticon Hispaniae, financiado por el MCIN/AEI/10.13039/ 501100011033 

[consultado en 14-05-2025].
Data: 07/11/2024
5611
no-portugues

Coordenades:-2.613324 42.843603

Les coordenades a l'estat espanyol procedeixen de l'IGE

×Cerrar

Visualización de capas

One fine body…

Close Save changes
Transcripció fonètica
asˈkarθa (cas.) / asˈkarts̻a, asˈkarˌts̻a (eus.)
Província
Araba / Álava
Població
65 (2023 https://www.araba.eus/elva/Nomenclator/ELVA5005NomNucl.asp)

Gentilici i renoms col·lectius

Gentilici(s)

askartzarra

Pseudogentilici(s)
Sin datos

Antropónims originats pel topònim

Cognom
Ascarza
102 ocurrències
Font: https://www.ine.es/widgets/nombApell/index.shtml

Primer apellido Ascarza lehen deitura

Ascarza
Cognom
Ascarza
107 ocurrències
Font: https://www.ine.es/widgets/nombApell/index.shtml

Segundo apellido Ascarza bigarren deitura

Ascarza
Cognom
Escarza
72 ocurrències
Font: https://www.ine.es/widgets/nombApell/index.shtml

Primer apellido Escarza lehen deitura

Escarza
Cognom
Escarza
83 ocurrències
Font: https://www.ine.es/widgets/nombApell/index.shtml

Segundo apellido Escarza bigarren deitura

Escarza
Nom
No ha generat nom personal

Bibliografía específica

No hi ha bibliografia

Signatures

Redacció: Patxi Xabier Salaberri Zaratiegi

Askartza herria. Natalia Evseevaren argazkia.

Askartza herria. Natalia Evseevaren argazkia.

Askartzako kalea eta eliza. Natalia Evseevaren argazkia.

Askartzako kalea eta eliza. Natalia Evseevaren argazkia.

Ministerio de ciencia
Xunta de Galicia
Instituto da Lingua Galega
UPNA
UAM
Universidad de Zaragoza

El proyecto I+D+I Toponomasticon Hispaniae está financiado por el MCIN/AEI/10.13039/501100011033/. La presente aplicación contó con una ayuda para la consolidación y estruturación de unidades de investigación competitivas de la Xunta de Galicia (ED431C 2021/20).

Menú del pie

  • Políticas de privacidad
  • Políticas de cookies
  • Contacto
-
-
-
-